635 RUTA DELS ESPARVERS

Aquesta vegada ens hem decidit per la senda que naix al paratge de la font de la Calçada, per on transcorren les aigües que baixen pel barranc de l’Aigua Negra i deixar-nos portar per l’abraçada de sensacions que ens ofereix constantment el colorit, les olors i el so de les seues aigües.
Aquest és el camí per iniciar el vol fins a tres dels cims que ens permetran observar a vista d’ocell, un dels paisatges més prodigiosos d’aquesta serra d’Espadà tan volguda. La senda dels Esparvers. L’esparver, símbol de la llibertat i de la reconnexió amb ell, segons els asteques i també guia i protector de les ànimes recent desencarnades, es converteix en l’animal tòtem de la proposta que hem preparat amb tant d’afecte per compartir amb vosaltres en aquesta jornada primaveral. Líriques i llegendes a part, s’ha de dir que aquests tres cims són, ni més ni menys que el pic Espadà, el Refició i el Cullera.
Començarem la caminada aigües amunt pel barranc en constant i suau pendent, per la senda que transcorre pel seu interior, alternant ambdós costats del barranc per un entorn en el qual predominen gresos rojos (rodeno), els quals estan formats per llims o argiles riques en ferro i magnesi, per això l’aigua, tot i ser cristal·lina presenta una tonalitat fosca que dona nom al barranc, el barranc de l’Aigua Negra. A uns tres quilòmetres abandonarem el llit del barranc per ascendir, per un fort pendent empedrat fins a la pista, per la qual
caminarem uns minuts fins a la font de la Parra, on prendrem una drecera a la dreta per arribar als peus de l’Espadà. Aquí per primera vegada prendrem un sender marcat pel qual ascendir al cim. Cal tenir molta cura en l’últim tram d’ascens, així com en el descens.
La panoràmica que ens trobarem ens permetrà connectar visualment, amb l’anterior ruta per aquests paratges al voltant d’Almedíxer, així com amb el tram que ens espera durant aquesta travessia. Imprescindible deixar-nos portar per la contemplació d’un dels espais més ben conservats de la serra. Plaer d’esparvers. El següent repte, després de desfer part del camí fins al coll d’Espadà, serà l’ascens per senda sense cap senyalització fins al pic Refició i, seguint pels cims assolir el cim del Cullera. Descendirem fins al mirador, on farem parada i fonda per gaudir la màgia d’aquest lloc encantat. Després de recuperar forces i ànims seguirem en descens fins a Almedíxer, per la mateixa senda sense a penes senyals, però amb l’objectiu a la vista bastant clar. (I no ho diem només pel bar). Interessant no perdre de vista a la nostra dreta les imponents parets del mirador. Així arribarem al tram final del barranc d’Almansor. Però avui abandonarem la pista asfaltada per endinsar-nos pel sender que recorre l’horta d’aquest preciós poble, per sortir per l’aqüeducte rumb a l’anhelat bar de la cantonada. Un final rodó per a una jornada d’alçada.