632 EL BARRANC MORENO – DOTZE MIL ANYS CAMINANT

EL BARRANC MORENO
DOTZE MIL ANYS CAMINANT

Bicorp
Comarca de la Canal de Navarrés

FITXA TÈCNICA

DATA EXCURSIÓ:

13 de abril de 2025

TRANSPORT
Autobús
HORA D’EIXIDA
8 h del mercat de l’Eliana
DIFICULTAT **
Sendes i pistes
DESNIVELL
de pujada 389 m i de baixada 389 m

DISTÀNCIA: 12,6 km
COL·LABORADOR
Toni Martín
CARTOGRAFIA

Bicorp 769-1

EQUIP NECESSARI
Motxila, capell, cantimplora, botes de muntanya, impermeable, roba adequada, queviures, protector solar

El Barranc Moreno és un dels paratges més importants i bonics de la població de Bicorp.
Impressionants penyes calcàries, abrics, coves i formacions geològiques ben diferents i interessants ens saluden al llarg de tota la ruta.
La ruta seguix en la seua major part, la sendera homologada PR CV173 que va resultar guanyadora del concurs que organitzava la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana juntament amb la Federació Valenciana de Municipi i Províncies, a principis de 2024.
Es tracta d’un dels grans barrancs que recorren i drenen l’extens terme municipal de Bicorp. Al seu pas per la població, el riu forma un meandre peninsular, anomenat la foia de la Canal de Bicorp, en el qual s’enlaira el nucli urbà.
Partint dels voltants de Bicorp, la ruta seguix el camí de Xarafull (en castellà i oficialment, Jarafuel) per a endinsar-se als pocs quilòmetres en els contraforts de la Mola de Cortes. Gaudirem d’un paisatge espectacular, de gran riquesa mediambiental i geològica, i de vistes privilegiades. Descendirem al barranc, on ens trobarem la primera de les dos
cases-cova que veurem al llarg de la ruta. Són un tipus de construccions característiques de la zona, utilitzades fins a 1960, que aprofiten els abrics de la roca per a albergar un habitacle que servia de refugi a llauradors i pastors.
Seguim la ruta, fins al primer abric que veurem, protegit per reixes, que encara que és difícil veure les seues pintures, val la pena per la seua ubicació tan pròxima al llit del riu.
Seguim fins a trobar-nos amb l’abric dels Ginesos i el de la Bassa de Calicanto, en els quals podem apreciar amb claredat pintures amb persones, cérvols, cabres i motius geomètrics.
La senda continua literalment per dins del riu, creuant-lo en diverses ocasions, amb la possibilitat de ficar els peus en l’aigua (volent o sense voler). Veurem els seus innombrables gorgs d’aigües cristal·lines color maragda. Tot això si encara queda aigua de les recents pluges. Ens trobarem amb la segona casa-cova.
Tant a la anada com a la tornada, passarem per uns bancals de garroferes i oliveres centenàries amb uns troncs impressionants.
Al llarg de la ruta passarem alguns trams, que encara que no tenen dificultat, compten amb grapes i cordes instal·lades.