PENYÓ DIVÍ
Sella
Comarca de la Marina Baixa
FITXA TÈCNICA
DATA EXCURSIÓ:
19 d’octubre de 2024
TRANSPORT
Cotxes
HORA D’EIXIDA
7:30h del mercat de l’Eliana
DIFICULTAT ***/****
Sendes i terrenys irregulars
DESNIVELL
de pujada i de baixada 1000 m
DISTÀNCIA: 12 km
COL·LABORADOR
Francisco Peralta
CARTOGRAFIA
Sella 847-2
EQUIP NECESSARI
Motxila, capell, cantimplora, botes de muntanya, impermeable, roba adequada, queviures, protector solar



El Diví (1122m), a la Penya del Sella, està considerat un dels cims més fascinants de la Comunitat Valenciana. És un puntal cap a l’est amb una aparença sòbria, semblant a un immens “iceberg” per tindre el seu cim un final abrupte i vertical. Intimida passar per la seua base i mirar cap Amunt.
La ruta és circular i comença a la població de Sella, des del refugi de la font de l’Arc. Al cap d’un quilòmetre prendrem la pujada, sense senda ben definida, i només marcada amb alguns punts de color roig.
L’itinerari no té una gran dificultat tècnica, però es qualifica d’un grau superior a les tres botes per la dura pujada fins al cim del Diví, amb un pendent d’1,5km al 47% en un terreny descompost, i per la baixada fins a Sella.
A meitat de l’ascens tindrem el famós “Pas del Muret”, on transitarem per un estret mur el qual acaba en una senzilla enfilada i ja gairebé a dalt, als metres
finals fins al cim, hi ha una última enfilada, senzilla, que ens permetrà contemplar unes vistes espectaculars.
Al nord, l’Aitana; a l’est, es veu sense problemes el Penyó Roc, el pas del Penyó Molero i la Penya Alta. A la seua esquerra el llunyà Montgó i a la seua dreta la cresta del Bèrnia. Al sud el Sanxet i el Ponoig i, per descomptat, el Puig Campana. Cap a l’oest més costa i el cap de les Hortes, el cap de Santa Pola i la ciutat d’Alacant.
Descendirem a la Casa de Patarrana, una antiga edificació que va ser utilitzada de colomer, al coll d’Alemany. Per una canal pujarem a l’Alt de la Penya de Sella i a l’Altet de Nono, d’aquí només ens quedarà descendir en una vertiginosa baixada a la cova del Runar de la Mona. El següent descens és força vertiginós, el desnivell a fer és aproximadament de 550 metres, la verticalitat és total, sense descans fins a la font de l’Alcàntera, on ja per carretera arribarem als vehicles.