El Cavall Verd (793m) és una muntanya de la serra del Penyal, situada entre els termes municipals de Benigembla i la Vall de Laguar. El Cavall Verd alberga les restes del castell de Pop, i és per això que també rep el nom de la Muntanya de Pop. Fou un dels últims reductes de la resistència morisca de l’antic Regne de València. A mitjan novembre de 1609, els moriscs de la Vall de Pop i d’altres indrets, unes 17.000 persones, es van instal·lar a dalt de la muntanya, armats amb fones, pedres i alguna ballesta, i confrontaren cinc mil soldats dels terços de Nàpols i Sicília que integraven la màquina militar més perfecta del món. El resultat del desigual combat fou evident: l’exèrcit de Felip III massacrà milers de moriscs. De la història dels supervivents que es refugiaren en els escarpats de la muntanya, prové la llegenda segons la qual la muntanya evoca la figura llegendària d’un cavall verd que els moriscs esperaren sense èxit per a salvar-se de l’expulsió.
El 14 de juny de 1611, la Vall de Laguar fou repoblada mitjançant escriptura de nova repoblació, per famílies de llauradors procedents de l’illa de Mallorca. Encara hui la influència mallorquina forma part de les senyes d’identitat de Laguar, on la majoria de cognoms són mallorquins, i també es fa palesa en la manera de parlar dels guarers, farcida de paraules mallorquines.
L’embassament d’Isbert se situa en el riu Girona i va ser construït entre 1928 i 1944. Les obres es
van abandonar per problemes de filtració en presentar deficiències de permeabilitat del terreny derivades del material edàfic.
La floració dels cirerers a la Vall de Laguar és tot un espectacle. És una fotografia que, si mai l’has feta, l’hauries de fer. Veure els cirerers en flor a la Vall de Laguar, és una imatge majestuosa. Observar com es troben els xicotets camps de cultiu d’aquesta zona muntanyenca quan comença a esclatar la flor del cirerer, és un regal per a la vista. Un espectacle bell i efímer.
Aquesta és una ruta senzilla que discorre per la Vall de Laguar. Des de Campell anirem fins a Fleix i Benimaurell, on prendrem la sendera que ens conduirà fins a un extrem de la serra del Penyal. Pels seus cims, en un fàcil recorregut per un ample cordal, arribarem fins a la base del Cavall Verd, amb el seu cim a escassos cent metres. La pujada és voluntària i optativa. Qui vullga ascendir ho podrà fer després d’un parell d’enfilades senzilles i qui no vullga pujar haurà d’esperar. De nou agrupats en la base del Cavall, baixarem per una sendera fàcil fins a la vall.
Prendrem el camí fins a la base de la presa d’Isbert, hui inutilitzada, enmig d’un imponent tallat a la muntanya. En aquest tram, la visita també és optativa i voluntària. Qui no desitge anar, haurà d’esperar la resta del grup.
De retorn, prendrem el camí en ascens fins a la població de Campell, on es donarà per finalitzada la ruta d’avui.
