LES MACOLLADES – VÈRTEX GEODESIC DE LA SOLANA I PUNTAL DELS LLOPS

Olocau
Comarca el Camp de Túria

FITXA TÈCNICA

DATA EXCURSIÓ:

4 de febrer de 2024

TRANSPORT
Autobús
HORA D’EIXIDA
8h del mercat de l’Eliana
DIFICULTAT **
Sendes i pistes
DESNIVELL
de pujada 450 m de baixada 450 m

DISTÀNCIA: 10,5 km
COL·LABORADOR
Manolo Huerta
CARTOGRAFIA
Olocau 667-4
EQUIP NECESSARI
Motxila, capell, cantimplora, botes de muntanya, impermeable, roba adequada, queviures, protector solar.

Començarem la ruta en la zona d’aparcament que hi ha davall del poblat ibèric, des d’ací cercarem el camí de les Macollades. Caminarem vora la séquia i pels camps de garroferes. La senda té trams amb cordes que ajuden a véncer el vertigen. Aquest tram de l’itinerari permet conéixer part del terreny de l’horta de la localitat, podrem observar la diversitat de formes, colors, ombres dels diferents arbres centenaris i les solucions amb pedra que han fet servir per apuntalar els arbres i les branques.
A Olocau es coneixen com les Macollades al conjunt de garroferes centenàries de troncs gruixuts i retorçuts. La ruta d’avui explora aquesta arbreda considerada la més gran d’Europa.
Passarem per la sénia dels Simeons. Una sénia o sínia és una màquina d’elevar i distribuir aigua per canalitzacions. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent.
Una volta superades les esmentades canalitzacions, prendrem una senda a l’esquerra i passarem per un barranc amb abundant vegetació de canyar. Eixirem del barranc per un tram de forta pujada per sendes i boscos fins assolir el vèrtex geodèsic de la Solana, des d’on podrem gaudir d’unes magnífiques vistes al mar i a les comarques del
Camp de Túria i de l’Horta.
Des d’aquest punt començarem a descendir per una senderola esvarosa i destrossada per les bicicletes i les motos i canviarem tot seguit a un tram de pistes molt agradable i amb molta vegetació. Farem una altra remuntada fins a la Penya de l’Aiguallet, un tossal que ens regala unes generoses vistes.
Baixarem al poblat ibèric del Puntal dels Llops, assentament habitat entre el segles V i II abans de la nostra era. Consta d’una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d’altres similars, va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d’Edeta (Edetània) i és considerat un dels millors exemples de talaia d’època ibèrica. L’estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d’un conjunt de 17 habitacions que s’obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l’assentament (la Viquipèdia). Un lloc molt cuidat, rehabilitat i que val la pena visitar.
La vistes al poble d’Olocau des del mirador són immillorables. En aquest lloc privilegiat dinarem, ja que existeix una àrea recreativa amb taules i bancs. Havent dinat, solament quedarà una curta distància de baixada per arribar al punt final de la ruta on ens esperarà l’autobús.