Començarem la ruta en la zona d’aparcament que hi ha davall del poblat ibèric, des d’ací cercarem el camí de les Macollades. Caminarem vora la séquia i pels camps de garroferes. La senda té trams amb cordes que ajuden a véncer el vertigen. Aquest tram de l’itinerari permet conéixer part del terreny de l’horta de la localitat, podrem observar la diversitat de formes, colors, ombres dels diferents arbres centenaris i les solucions amb pedra que han fet servir per apuntalar els arbres i les branques.
A Olocau es coneixen com les Macollades al conjunt de garroferes centenàries de troncs gruixuts i retorçuts. La ruta d’avui explora aquesta arbreda considerada la més gran d’Europa.
Passarem per la sénia dels Simeons. Una sénia o sínia és una màquina d’elevar i distribuir aigua per canalitzacions. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent.
Una volta superades les esmentades canalitzacions, prendrem una senda a l’esquerra i passarem per un barranc amb abundant vegetació de canyar. Eixirem del barranc per un tram de forta pujada per sendes i boscos fins assolir el vèrtex geodèsic de la Solana, des d’on podrem gaudir d’unes magnífiques vistes al mar i a les comarques del
Camp de Túria i de l’Horta.
Des d’aquest punt començarem a descendir per una senderola esvarosa i destrossada per les bicicletes i les motos i canviarem tot seguit a un tram de pistes molt agradable i amb molta vegetació. Farem una altra remuntada fins a la Penya de l’Aiguallet, un tossal que ens regala unes generoses vistes.
Baixarem al poblat ibèric del Puntal dels Llops, assentament habitat entre el segles V i II abans de la nostra era. Consta d’una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d’altres similars, va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d’Edeta (Edetània) i és considerat un dels millors exemples de talaia d’època ibèrica. L’estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d’un conjunt de 17 habitacions que s’obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l’assentament (la Viquipèdia). Un lloc molt cuidat, rehabilitat i que val la pena visitar.
La vistes al poble d’Olocau des del mirador són immillorables. En aquest lloc privilegiat dinarem, ja que existeix una àrea recreativa amb taules i bancs. Havent dinat, solament quedarà una curta distància de baixada per arribar al punt final de la ruta on ens esperarà l’autobús.
