XERACO – TAVERNES DE LA VALLDIGNA

Xeraco
Comarca de la Safor

FITXA TÈCNICA

DATA EXCURSIÓ:

14 de gener de 2024

TRANSPORT
Autobús
HORA D’EIXIDA
8h del mercat de l’Eliana
DIFICULTAT **
Sendes i camins.
DESNIVELL
de pujada 525 m de baixada 545 m

DISTÀNCIA: 12 km
COL·LABORADOR
Jordi Alvir
CARTOGRAFIA
Xeraco 770-4
EQUIP NECESSARI
Motxila, capell, cantimplora, botes de muntanya, impermeable, roba adequada, queviures, protector solar.

La Valldigna és una fosa oberta a llevant voltada d’abruptes muntanyes, entre el rocam dels cingles s’enfilen els vells camins traginers oberts pacientment per les generacions pretèrites que conformaren amb el seu ús del territori un paisatge singular ara per ara obsolet. Amb el club ja hem caminat per aquestes contrades, recorde les Creus, el Raia, el Toro i el Mondúver que hem pujat per tots els costats.
La ruta que proposem naix del poble de Xeraco puja al Penyal de Ferragut i pels Plans enllaça amb la senda del Castell de Marinyen per a baixar a de Tavernes de Valldigna. Eixim de Xeraco pel carrer de la Rondonera, i pel camí del Teular travessem el barranc de les Fonts i l’AP.7 per una gatera. Seguim a la dreta pel camí de servei fins a la cruïlla de la senda Llarga. Aquesta inicia a la vora d’un hort de tarongers, al peu de la muntanya fa un revolt i enfila una llarga costera en direcció al puntal de l’Esquellot. Més endavant gira al sud i en diverses llaçades guanya un puntal. Ara la senda discorre alta en direcció a la penya de Ferragut.
Abastem una cruïlla, deixem la senda i agafem a la dreta un corriol que s’enfila pel rocam i abasta els cingles cimals i una altra cruïlla. A la dreta, una drecera permet visitar la punta de
l’Esquellot. Després seguim el tos de la muntanya al balcó mirador de Ferragut i a la pista de les Foies, a la dreta es va a Tavernes de la Valldigna i al castell de Marinyen. En una explanada, antigament hi havia un repetidor cerquem la senda que per la lloma del Castell. La senda baixa llargament pel llom de la lloma tot guaitant la fortalesa arruïnada, un munt de pedres voltada de cingles.
“S’alça desafiant encimbellat sobre una mola calcària, veritable niu d’àguiles, guaita i talaia de la vall de les sis mesquites. Castrum sarracenum dit d’Alcalà o d’Alfàndenc de Marinyén, conegut llegendàriament amb el nom de castell de la Reina Mora” “La porta de l’Albacar del recinte emmurallat dona pas a les runes d’una desena de cases i al portal d’una capella del segle XV que conserva una part de l’arqueria gòtica, la torre de l’homenatge, l’aljub, tot assolat com les dependencies de l’Abat de Santa Maria senyor del castell i del cenobi de la Valldigna.
Després per una bona senda en giragonses baixem al fons de la vall. Ja sols ens resta caminar entre horts de tarongers per a visitar el paratge del Clot de la Font i travessant més endavant el riu Vaca abastar el poble de Tavernes de la Valldigna.