Segons diuen les cròniques gairebé fa cent anys els excursionistes valencians s’iniciaren en les tècniques de l’escalada als penya segats de gresos de les Penyes de Guaita. Amb el tren de via estreta arribaven a Rafelbunyol i després caminaven fins a la collada de Clar de Lluna carregant les cordes de cànem que s’empraven en aquells temps. Cordes de cànem i espardenyes per obrir vies d’escalada en les parets de les penyes, aleshores hi trobaren els pas més fàcil i senzill per assolir el caire de la cinglera, la coneguda “via Borregos”.
Enllà pels anys noranta del segle passat des del CEV dissenyarem i pintarem El GR.10 de Puçol a Arcos de las Salinas. La primera etapa de la ruta hi passa per les penyes de Guaita, puja per la via Borregos i baixa a la vall de Toliu, llar del monestir de Sant Esperit del Mont camí del poble de Segart.
Així la proposta nadalenca és caminar mitja etapa del GR.10 entre Puçol i Sant Esperit del Mont. La descripció de la ruta és senzilla d’explicar i segueix les marques i petjades del GR que naixen en Puçol pel camí de Monte Picaio fins a trobar un barranc que remuntem a l’esquerra sota les instal·lacions del casino i de la hípica. Abastem una collada i seguim remuntant la senda pel barranc del Llop fins
abastar una pista, passem per l’aljub dels Xiprers i abastem la collada de Clar de Lluna, llar tradicional d’acampada dels primers escaladors valencians. Seguim costera amunt en direcció a mestral fins a guanyar el peu de la timba de les penyes de Guaita, la coneguda via Borregos. Les marques de la ruta s’enfilen pel rocam, ara el pas està assegurat amb unes cadenes que faciliten el pas. Una curta grimpada i assolim els crestall, de dalt estant com diu el topònim guaitarem una bona part de la costa del País, si el dia és clar dels del Bartolo al Montgó.
Seguim ara la llarga baixada al coll de la Calderona, ample pas natural entre les penyes de Guaita i el pic de l’Àguila que dóna nom a tota la serra. Seguim per pista baixant lleugerament fins al Monestir de Sant Esperit del Mont on acaba la ruta.
Aquest cenobi franciscà fou fundat l’any 1402 per la reina Maria de Luna dona de Martí I en l’antiga vall de Toliu. Passà guerres, abandonament, espolis i desamortitzacions. Els franciscans el restauraren el 1878, construïren l’ermita neogòtica dels Desemparats i la resta dels edificis de l’actual estructura del convent com l’hostatgeria.
