578 ERMITA DE L’AVELLÀ – SANT PERE DE CASTELLFORT

Avui descobrirem una ruta de traginers i romers, d’ermites i masies isolades entre moles i barrancs boscosos a cavall de les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Camins i assagadors carregats història, un mon obsolet que encara ens mostra els valors etnogràfics de la Salvassoria o la Llacua.
Des de l’antigor del temps, el primer diumenge de maig, els catinecs pugen a Sant Pere de Castellfort a complir un vot. El mite de l’origen d’aquest romiatge es pot datar al segle XIV i ve d’un clam al sant per lliurar-los de la pesta o d’una perllongada sequera.
La rogativa naix al poble de Catí per la carretera de la Font de l’Avellà. En la masia d’en Ramon podem agafar el camí vell -la comitiva de la Rogativa discorre per la carretera- i pel puntal del Marró travessar la carretera i seguir la costera que salva la carena sobre el túnel, passa pel peiró i baixa al santuari de la Font de l’Avellà.
Com la ruta es molt llarga nosaltres iniciem la ruta des del Santuari de l’Avellà. Eixim per sota del Santuari, la senda baixa al barranc i per aquest abasta el barranc de la Salvassoria (GR.331) girem a l’esquerra en direcció a la Llacua. Deixem més endavant el mas de la Moleta a la dreta i després un
ramal a l’esquerra, travessem el barranc i abastem les runes de la masada i ermita de la Salvassoria. Podrem veure les runes de l’ermita gòtica de l’època de conquesta que encara conserva la porta i unes arcades afuades. Pista amunt passem per la font de la Salvassoria que raja abundant i en un revolt abandonem la pista i agafem a l’esquerra la senda que en llaçades guanya de nou la pista i ens aboca a la plana de la mola i el llogaret i l’ermita de la Lacua.
Per la carretera seguim a l’encreuament de la masia de la Pinella i el GR.7. Girem a la dreta i pel barranc d’en Xera resseguim el camí de Morella fins a la rambla de la Canà i la carretera de Morella que travessem, i resseguim 300 metres fins la pista del barranc de Benicabó. Resseguim aquest barranc boscós a l’esquerra i més endavant cal creuar el barranc per agafar la senda que remunta en llaçades, després segueix per una lloma fins a connectar amb una pista. Quatre passes a la dreta i de seguida a l’esquerra trobem el vell camí que en curtes llaçades s’apropa al cingle cimal de Sant Pere. Un grauet permet salvar el rocam i abastar el tos pelat de la Mola sojorn de l’ermita i destí dels romers.
La silent ermita guaita en el caire de la lloma les amples valls obertes entre les moles. A mestral veurem el poble de Castellfort i si els deus ens son propicis i haveu complit la penitència del camí ens recollirà l’autobús.