La serra d’Irta és un massís muntanyós que forma l’extrem més meridional de la serralada litoral valenciana i és, des del 16 de juliol de 2002, parc natural. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, entre Alcossebre al sud i Peníscola al nord, s’estén paral·lela a la línia de costa, tot al llarg de 12 kilòmetres, amb un gran nombre de penya-segats, roquissars, cales i esculls marins pràcticament inalterats per l’activitat humana. La serra d’Irta està formada per dues alineacions muntanyenques amb una altitud màxima de 572 metres del pic Campanilles i separades per la vall d’Estopet.
Eixirem de l’ermita de Santa Llúcia, situada a 312m sobre el nivell del mar i enclavada en una atalaia privilegiada, és d’estil barroc valencià i data de finals del segle XVII.
Seguint la carena de la serra, en constant ascens, però molt suportable i gaudint d’unes vistes espectaculars en tot moment, arribarem a la torre Ebrí, la qual formava part del sistema d’alerta i guaita del castell de Xivert. Construïda al segle XVI, tenia per missió poder detectar atacs barbarescs contra la vila, és de planta circular de 5,5m de diàmetre i 8,5m d’altura. Continuarem fins al punt més alt de la serra, el pic Campanilles, des d’on, si hi ha una bona visibilitat, es
,
poden veure les illes Columbretes el delta de l’Ebre, el massís dels Ports, el Penyagolosa, el castell d’Alcalà de Xivert o el Desert dels Palmes. Des del cim iniciarem el descens directe fins al mar a través del barranc de la Parra, entorn màgic i sorprenent per la vegetació; pins, alzines, falagueres i la proximitat a la mar, un barranc molt humit, amb xicotets tobogans de roca pels quals baixa l’aigua quan hi ha hagut grans pluges.
La baixada pel barranc és, salvatge i divertida, senda estreta amb molts girs, salts, escalons. Hi ha 3 passos amb corda, uns 6 quilòmetres de baixada contínua, amb alguns trams forts i per terrenys variats.
Passarem per la font de la Parra, que està seca. És impressionant la percepció de baixar des del cim, a través del barranc i arribar a la mateixa vora de la mar, on dinarem en la cala la Cubaneta. Des d’allí vorejant la costa a estones i altres per les senderes habilitades, passarem pel Far i seguirem pel passeig marítim fins a Alcossebre. L’única dificultat que presenta la ruta, és la primera part del descens del Campanilles, el qual és molt pronunciat. Uns bastons ens ajudaran a baixar amb més seguretat i estabilitat. Si hi hagués possibilitat de pluja caldria tornar pel mateix camí d’anada.
