Hui pujarem al Montcabrer, el cim més alt de la serra Mariola. Forma part dels sistemes bètics, enclavats en la zona sud d’Espanya. Situat en el terme municipal de Cocentaina, té 1.390 metres d’altura i és la tercera muntanya més alta de les comarques d’Alacant, a la zona sud del País Valencià. El seu nom prové que antigament els pastors portaven a pasturar les cabres al Montcabrer.
Començarem el nostre recorregut en la població de Cocentaina, concretament en l’ermita de Sant Cristòfol (555m.). La fundació de l’ermita data de finals del segle XIV. L’elecció del seu titular, Sant Cristòfol, està relacionada pel seu emplaçament com a punt de control de les entrades pel nord i per l’est a Cocentaina. Prendrem el camí que coincident amb el PR-V-27, ens porta fins a les últimes edificacions de la zona i on es converteix ja en l’esmentat PR. Continuarem per la senda, a l’ombria del Pic Negre i amb abundant vegetació, fins a arribar a la zona de fonts: la font de Borràs, la del Racó de Malacabra i la de la Penya Banyada (660m.) Uns metres més endavant prendrem la senda de la dreta i ens dirigirem cap a la següent font. En aquesta zona ens trobarem amb un xicotet mirador amb una placa de ceràmica que ens permet localitzar fàcilment les muntanyes que tenim davant. Seguirem pujant cap a la font de les Huit Piletes (772m.), que té una canella per la qual vessa l’aigua que va descendint per diverses piletes. Reprendrem la marxa passant pel mirador de Tanilla (884m.), cap al barranc d’Esquererola. En aquesta zona a l’abric d’una paret trobem la font del mateix nom. A partir d’aquest punt l’ascens es fa una mica més dificultós
havent d’utilitzar les mans en algun tram. Superada aquesta part ens trobem amb els xops indicatius de
la font de Sanxo (1.100m).
Després d’un xicotet tram arribarem a una planícia en la qual veurem la font amb la seua bassa i al fons, el mas de Llopis (1.122m.). Aquesta edificació, hui propietat de l’Ajuntament, està en fase de restauració per a donar a conéixer com estaven estructurades aquestes masies i com es treballava en elles. Està previst també augmentar la població d’ocells rapinyaires i reforçar la massa forestal de la zona. Reprendrem la pujada per la senda fins al coll on es creuen, el PR-V-27 cap a Agres i el GR-7 (1.190m.). Seguirem la pujada fins al següent coll, on abandonem el GR-7 (1.308m.) per a dirigir-nos cap al cim (1.390m.) amb excel·lents vistes de la vall, el Benicadell, l’Aitana,…
Iniciarem el retorn per la cara oposada del Montcabrer, en direcció nord, per a després d’un ràpid descens, abordar una nova pujada d’uns 200 mts en direcció a la cava Gran (1.210m.), la qual data del segle XV i és una de les més grans de les serres de Mariola, l’Aitana i la Carrasqueta. Es va mantindre en funcionament fins a 1906. Conclosa la nostra visita, ens dirigirem de nou, per la pista a la nostra dreta, fins al refugi de Montcabrer (1.075m.) i visitem la cava del Teix que es troba a poques passes. Baixarem de forma bastant ràpida per la senda PR-V-27 fins al santuari diocesà de la Mare de Déu del Castell d’Agres (785m.). Està construït sobre les restes d’un antic castell, al sud de la població en un emplaçament entre torrenteres i boscos d’un frondós arbratge, sobre una elevació del terreny, sent un important centre de devoció mariana al sud de la Comunitat Valenciana des de finals del segle XV, sent habitat per religiosos franciscans fins a la segona meitat del segle XX. Deixarem arrere el santuari i baixarem cap al poble d’Agres (750m.), on acabarem la ruta.
